Si ens atenem al llenguatge de les matemàtiques i l’aritmètica i no mirem més enllà de la fredor de les xifres, podríem arribar a pensar que les dones han aconseguit, com a mínim fins ara, mantenir-se arrecerades dels pitjors efectes de la crisi econòmica actual.

Al fet ja esmentat que la taxa d’atur femení ha aconseguit esquivar el vertiginós creixement del seu equivalent masculí, es podrien sumar altres indicadors que també semblen voler assenyalar que la crisi s’ha mostrat menys cruel amb les dones del que ho ha estat amb els homes. Així, per exemple, 2008 no va ser un any de destrucció de llocs de treball pel que fa a les dones, sinó al contrari. Al llarg del passat exercici es van crear més de 36.000 nous llocs de treball ocupats per fèmines. Una dada que, sens dubte, ajuda a entendre que la taxa d’activitat femenina hagi augmentat fins a situar-se un punt per sobre del 50%.

Significa tot això que estem arribant a la necessària fase final de la revolució que ha estat i continua sent la plena incorporació de la dona al món laboral? Estem ara més a prop d’integrar amb normalitat i igualtat la dona en tots els àmbits productius de la societat?

Malauradament, no. I la crisi no ajudarà en absolut.

Aquest ball de xifres no s’ha de confondre amb una millora de la situació de la dona en l’àmbit laboral. La realitat és que, més enllà dels avenços quantitatius, les dones continuen sent treballadores (i ciutadanes) de segona classe. Llegir més